El Magnànim publica la primera biografia documentada de Constantí Llombart
Documentació desconeguda
Recolzant-se amb valuosa informació inèdita o publicada a la premsa de l’època, fonamentalment de València, Catalunya i Madrid -però no només-, Enric Estrela es proposa recuperar el referent d’un home de lletres, d’origen humil i autodidacta, que professà una gran estima per València i treballà de manera compromesa i incansable per un destí més digne, civilitzat i culte per al seu poble.
Llombart, d’ideologia republicana federal, durant els anys inicials de la reinstauració de la monarquia borbònica, esdevinguda en 1874 –un temps marcat per la censura i la repressió ideològica- propugnà un valencianisme cultural literari, amb la intenció de dignificar la llengua pròpia i contribuir, d’aquesta manera, a generar un relat per mitjà del qual poder sustentar les seues aspiracions de regeneració democràtica, davant el context social i polític advers.
Segons Enric Estrela: “Constantí Llombart entenia la Renaixença com un moviment cultural que incloïa una significació moral. Des d’aquesta perspectiva, també, la literatura tenia un caràcter instrumental. Aquestes dues idees són fonamentals per a entendre el seu valencianisme entusiasta”.